l'1 de maig i els treballadors fronterers

Aquest proper dilluns hi ha ple municipal ordinari a la Seu. Entre d'altres qüestions rellevants, des de l'equip de Govern hem decidit presentar una proposta per tal d'aconseguir el reconeixement específic dels treballadors fronterers. Des de la perspectiva inicial que tothom ha de complir la llei, és cert que els treballadors fronterers són un col·lectiu especial i únic dins l'Estat i, per tant, cal que la legislació que regula la fiscalitat d'aquest col·lectiu també sigui específica i singular. T'adjunto, a continuació, el contingut i raonament de la nostra proposta.

EL GOVERN MUNICIPAL DE LA SEU PRESENTA UNA MOCIÓ PER SOL·LICITAR UN ESTATUS FISCAL SINGULAR PELS FRONTERERS

Que contempli, entre d’altres, la prestació del subsidi d’atur, una reducció de l’IRPF i/o una deducció de les despeses de desplaçaments, per compensar l’aportació de divises que aquests treballadors fan a territori de la Unió Europea

El Govern municipal de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell presentarà en el pròxim ple que se celebrarà dilluns, 5 de maig, una moció per sol·licitar als Ministeris d’Hisenda, de Treball i d’Afers Exteriors del Govern d’Espanya la redacció d’un estatus fiscal especial o singular per als treballadors fronterers que contempli, entre d’altres qüestions, una reducció de l’IRPF, la prestació del subsidi d’atur, i una deducció de les despeses de desplaçaments, per compensar l’aportació de divises que els fronterers fan a territori de la Unió Europea (UE).

Davant l’actual situació respecte els treballadors fronterers, l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, i la primera tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Teresa Casassas, han afirmat que l’objectiu d’aquesta moció conjunta dels grups municipals de CiU i d’ERC és que “partint que tothom ha de complir amb la llei i les obligacions fiscals, cal que s’ampliï el reconeixement de l’excepcionalitat de la situació en què es troben els fronterers, i ens mostrem a favor d’un canvi legislatiu que reconegui plenament aquesta figura”.

Batalla i Casassas han destacat també “que el mercat laboral del Principat d’Andorra suposa una oportunitat per fomentar les polítiques de retorn a la nostra comarca de joves estudiants; possibiliten que professionals o tècnics trobin en aquest mercat l’opció de créixer professionalment; i esdevé una major opció de tria laboral per a les famílies de la nostra comarca”.

La moció que es debatrà en el pròxim ple ordinari de l’Ajuntament urgellenc també sol·licita al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i a l’Institut Català de la Salut que explorin, en coordinació amb la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, la via per evitar els desajustos que es puguin produir en l’atenció sanitària per a les persones frontereres.

La presentació d’aquesta moció per part dels grups municipals de CiU i ERC respon a la realitat existent d’un nombre important d’habitants de l’Alt Urgell que a diari travessen la frontera cap al Principat d’Andorra per motius laborals. El text de la moció reconeix que el col·lectiu de fronterers, que ha contribuït al desenvolupament econòmic del Principat i també ha ajudat a potenciar econòmicament la nostra comarca, pateix una sèrie de problemàtiques específiques en l’àmbit fiscal, de prestació d’atur, d’accés a la sanitat, de mobilitat, entre d’altres.

La moció també posa de manifest que aquesta és una situació singular a tot l’Estat, ja que els treballadors fronteres amb França o Portugal que resideixen a l’Estat espanyol, no pateixen aquesta problemàtica, doncs són països membres de la UE. En aquest sentit, el text que presentaran conjuntament els grups municipals de CiU i d’ERC també posa de relleu que el Principat d’Andorra, a banda que avui encara és considerat un paradís fiscal, no és membre de la UE i, per tant els fronterers realitzen una important aportació de divises al territori comunitari.

Castellciutat: orígens i identitat

Només un breu apunt per explicar-te que avui ha estat un dia especial per a tots aquells que estimem Castellciutat. Amb la inauguració de la plaça dels Caramellaires en el petit espai que hi ha davant de l'església de Sant Feliu, la gent de Ciutat ha volgut celebrar el centenari de les caramelles al poble. Feia goig veure tanta gent abocada en un acte senzill, però carregat d'emoció. Després, la missa i a la tarda ballada de sardanes a la plaça de l'Arbre. Els més vells no eren capaços de recordar quan havia estat la darrera vegada que una cobla trepitjava el poble. Tothom estava content i molts es miraven en silenci amb la profunda convicció de viure un moment especial i màgic per Castellciutat. Aquest matí, en un breu parlament, recordava aquella frase que algú va dir: "qui perd els orígens, perd la identitat". Castellciutat avui ha estat una mostra de tot el contrari. Celebrar un centenari de qualsevol esdeveniment sempre és important, però avui la vila no només commemorava aquesta efemèride. Avui Castellciutat ha recordat el passat, celebrant el present i reivindicant un futur millor. Per molts anys!

La Fira de Primavera

El David Manzanera ha fet un magnífic vídeo de resum de la Fira de Primavera celebrada fa uns dies a la nostra ciutat. Les fotografies mostren espais i activitats d'un bon cap de setmana que va servir d'aparador de l'activitat ramadera de casa nostra. Disfruta'l i gràcies per la feina David!

La capvuitada de Sant Jordi

Hauria estat millor fer un apunt sobre Sant Jordi abans de la diada, però com que diuen que tots els sants ténen capvuitada, m'atreveixo a fer-ho avui. M'agrada el dia de Sant Jordi perquè ciutats i pobles del país es transformen al voltant de les roses i els llibres i tots els substantius i adjectius que s'hi poden associar: amor, cultura, amistat, país... cuirós, còmplice, detallista, cívic, radiant...

El meu dia va ser una marató d'actes que bullien per tots els racons de la ciutat: lectura de poemes de Martí i Pol amb la gent gran i amb el Cant del Poble improvisat per un padrí al final de l'acte que em va commoure; XXIVens Jocs Florals de l'escola Albert Vives on uns 200 nens i nenes frisaven per si la seva redacció o poesia s'emportava una viola, una englantina o una flor natural; les parades del Passeig plenes d'un flaire que barrejava a parts iguals els pètals de les roses ben vermelles i les fulles dels llibres que estaven a punt de caure en mans de tot tipus de lectors; textos de creadors urgellencs que vàrem llegir en veu alta a l'acte d'Òmnium Cultural... Tot embolcallat d'un sentiment molt potent que em convenç que el país se'n pot sortir.

Tot i això, deixa'm que t'expliqui quin va ser per a mi l'acte més entranyable del dia. A les 20h es lliuraven els premis dels primers Jocs Florals de l'Escola d'Adults de la Seu. Fins ahir, no havia tingut un contacte una mica aprofundit amb la realitat d'aquesta escola. La meva impressió va ser realment positiva: un equip directiu i docent motivat i il·lusionat per la seva tasca i uns alumnes (més de 400!) engrescats en el repte de la superació personal i de la formació com a instrument que els proporciona més benestar, més alegria, més confiança en ells mateixos. De la cinquantena llarga de treballs que es van presentar entre les diferents categories (segons el nivell d'instrucció) hi havia autors joves que s'estan treien el graduat escolar, senyores grans que s'hi han posat amb la informàtica o els idiomes, immigrants que tot just comencen a aprendre el català, nois i noies que volen accedir a cicles formatius... Un regitzell de gent molt diferent, amb circumstàncies vitals molt diferents però que comparteixen una cosa: la voluntat de superar-se, de saber-ne cada dia una mica més, de sortir-se'n millor. Això, com els vaig intentar explicar, no és només bó per a ells i elles, sinó que és una magnífica contribució a la nostra societat, a la nostra ciutat.

Serveixin aquestes línies per agrair la feina que fan alumnes i professors de l'Escola d'Adults de la Seu. Un centre que, des de la discreció, intervé decididament en la cohesió social de la nostra ciutat aconseguint que moltes persones transformin el seu somni en una realitat.

El primer 1/4 de segle del Pau Claris. Per molts anys!

Avui hem celebrat els actes del 25è aniversari de l'escola Pau Claris. El centre, que va començar a fer camí a l'edifici veí del Seminari, presentava aquesta tarda un aspecte excel·lent després de les obres de reforma i ampliació. Tots els alumnes, amb el permís de la pluja que ha caigut durant una bona part del dia, han preparat un mosaic humà que finalment hem pogut contemplar al pati de l'escola, tal i com veuràs al vídeo. Més tard, a la flamat sala d'actes s'ha celebrat la part més institucional de la jornada. La directora Lurdes Porta i el German Prieto com a president de l'AMPA, encapçalaven un nombrosíssim grup de mestres, treballadors de l'escola i famílies de diverses generacions. A la sala d'actes també hi havia nombrosa representació institucional: regidors, exregidors, president del Consell, gent del Departament d'Educació com el Secretari de polítiques educatives o el director dels serveis territorials a Lleida, companys d'altres escoles de la ciutat... Tot plegat feia goig.

T'he de confessar que compartir un acte amb els alcaldes Gallart i Ganyet (el Jordi Ausàs s'ha hagut d'excusar per compromisos de la conselleria) ha estat un honor per a mi. Ells ha pogut explicar els orígens i la trajectòria de l'escola com a testimonis d'un procés de transformació paral·lel al que va anar fent la ciutat des dels anys 80 fins a principis del 2000. Avui el Pau Claris és una escola totalment renovada i amb una bona perspectiva de futur. Un futur que ha de compartir amb la resta de centres de la nostra ciutat, tots ells amb uns excel·lents equips docents i educatius, però alguns amb reptes importants per endavant. Una necessària i urgent reforma de l'Albert Vives. També una ampliació de l'escola de Castellciutat. La posada en funcionament, ja aquest curs vinent, del nou centre -provisionalment a la zona de l'Orri i definitivament a l'Horta del Valira-. A tot això, cal afegir-li la construcció d'un nou centre de secundària, pel qual estem treballant en l'obtenció dels terrenys que Educació necessita; l'obertura durant el curs vinent de la nova llar d'infants al c/ Sant Ermengol; la nova ubicació de l'Escola Oficial d'Idiomes a les Monges o l'aposta pels estudis no reglats com les escoles municipals de Música, Arts i Dansa... Tal com ja explicava a mitjans de setembre de l'any passat en aquest apunt.

Crec fermament en l'educació com a valor fonamental de creixement personal i col·lectiu. Una societat que inverteix en educació, té més eines per sortir-se'n en un món cada vegada més global i homogeni. La nostra singularitat, ha de venir i vindrà per la creativitat, l'esperit emprenedor, la capacitat d'innovació i d'esforç que nosaltres mateixos fem i tot plegat no serà fruit de la generació espontània, sinó d'una ciutat, d'un territori, d'un país que apostin clarament per al seu capital humà, i per tant, per la seva formació.

Font del vídeo: Marta Pujantell. RàdioSeu

Un pas més en la qüestió del transvasament

Per completar l'apunt de dissabte, t'adjunto la següent demanda feta al Govern de la Generalitat per assegurar-nos que l'amenaça de transvasament no tornarà en un futur i per exigir unes disculpes públiques per haver-nos penjat injustament l'etiqueta d'insolidaris.

BATALLA DEMANA AL GOVERN QUE ADMETI L’ERROR DE TRANSVASAR EL SEGRE EN CAPÇALERA I DESCARTI PER SEMPRE EL PROJECTE

L’alcalde de la Seu i diputat al Parlament de Catalunya creu que el Govern ha de demanar perdó per haver menystingut al territori titllant-lo d’insolidari i creant un enfrontament territorial totalment inacceptable.

Albert Batalla, alcalde de la Seu i diputat al Parlament de Catalunya, ha demanat al govern que reconegui l’error d’haver plantejat el transvasament del Segre en capçalera i que el descarti per sempre, ja que els estudis tècnics demostren que aquesta proposta és inviable i insostenible. Batalla ha destacat que “en aquest moment el Govern ha optat per l’opció de l’Ebre, deixant de banda el Segre, però en cap cas ha descartat rotundament el transvasament del Segre en capçalera en un futur”.

Batalla ha insistit en el fet que “ els urgellencs i cerdans, però també tota la conca del Segre, hem estat titllats d’insolidaris, per haver-nos oposat a un transvasament insostenible i haver volgut evitar una barbàrie ecològica, social i econòmica”.

L’alcalde de la Seu ha manifestat que “la gent del Pirineu ens sentim ferits i vexats per com s'han fet les coses. Mentides, nocturnitats i desafiaments són les paraules que descriuen l'actuació del Govern en tota la qüestió del transvasament”. Batalla ha afegit que el Govern “hauria de reconèixer l’error i demanar perdó al territori”.

El diputat nacionalista ha volgut recordar que la setmana passada, la decisió del Govern era ferma per començar les obres en breu, independentment de la posició contrària i unitària del territori. El conseller Baltassar així ho va expressar dimecres passat en una compareixença al Parlament i fins i tot també es demostrava amb declaracions desafiants, per part de dirigents del PSC.

L’alcalde de la Seu i diputat al Parlament de Catalunya, ha volgut afegir que ja és hora que el Govern prengui seriosament el problema de la sequera que pateix tot el territori, i en alguns llocs del Pirineu de manera permanent, per la manca d’actuacions i de suport financer per modernitzar o construir infraestructures que ajudin a gestionar millor els recursos hídrics.

La Seu d’Urgell a 16 d’abril de 2008.

Cal descartar del tot el transvasament del Segre. Per sentit comú i per dignitat

Ens llevem amb la notícia que "aparentment" la Generalitat i el Govern de l'Estat estan pactant la solució de la interconnexió de xarxes per a resoldre l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona si la sequera que pateix el nostre país continua. Situo el concepte entre cometes, perquè les notícies dels darrers dies són realment contradictòries. A mitjans de setmana el Conseller Baltassar confirmava de nou al Parlament que l'opció era transvasar el Segre. Dijous, el secretari d'organització dels socialistes catalans, José Zaragoza, feia unes declaracions impròpies d'un demòcrata on assegurava que les obres del transvasament del Segre en capçalera començarien la setmana vinent. (Permeteu-me fer aquest parèntesi per recordar-li a José Zaragoza que en un estat de dret les administracions són les primeres que han de complir la llei i que si la llei exigeix per dur a terme una obra que cal fer un projecte i obtenir uns permisos, la Generalitat no és cap excepció de la norma. En cas contari, ens situaríem en escenaris més propis de dictadures que de democràcies). Avui, sembla que l'opció es recondueix cap a una captació dels excedents d'aigua dels canals de suport dels regants de l'Ebre i fer pujar una canonada cap a Barcelona aprofitant les obres de l'AP7... Jo encara no tinc clar què pot passar demà.

En tot cas, sí que tinc clar que la Generalitat s'ha de pronunciar de forma pública per descartar totalment el transvasament del Segre en capçalera. I ho ha de fer per dos motius: per sentit comú i per dignitat.

Per sentit comú, perquè és evident que l'aigua s'ha d'anar a buscar allà on n'hi ha, no pas a la capçalera d'un riu poc cabalós com és el cas del Segre. Haver imaginat que la conca del riu podia resistir un transvasament de la meitat de la seva aigua és un autèntic despropòsit. Són moltes les veus al territori que s'han aixecat en els últims dies per fer sentir aquesta opinió, no només polítiques -vull destacar l'enorme consens polític que s'ha donat-, institucionals o ciutadanes, sinó també veus tècniques que han ajudat a situar tots els arguments sobre la taula. La gent del Segre també patim sequera i també necessitem l'aigua per a l'ús domèstic, agrari, industrial i de serveis, exactament com en altres conques del país.

Però la proposta de la Generalitat de captar aigua de la capçalera del Segre no és només un debat de fons, sinó també de forma. Deia abans que el Govern ha de descartar el transvasament per dignitat. La gent del Pirineu ens sentim ferits i vexats per com s'han fet i s'estan fent les coses. Mentides, nocturnitats, xantatges i desafiaments són les paraules que descriuen millor l'actuació del Govern en tota la qüestió del transvasament. Aquí dalt, es té la sensació que s'han atrevit a tot això perquè "són pocs i segur que no es queixen". Negar la paternitat d'unes estaques; titllar de mentiders a qui denunciava les intencions del Govern i veure després d'eleccions com les mentides es convertien en veritats com catedrals, voler fer creure que traslladar aigua d'una conca a una altra no és un transvasament, voler presentar-nos com a insolidaris quan la realitat és que no hi ha aigua per poder-ho fer, provar d'enfrontar-nos amb altres territoris del país, condicionar inversions necessàries avui a acceptar el transvasament, haver de suportar declaracions nefastes de fets consumats... Això fa mal a la dignitat d'un territori i això no s'oblida.

Noves tecnologies i oportunitats

Aquest matí hem tingut l'oportunitat de reunir-nos amb Kim Faura, director general de Telefònica a Catalunya. A la reunió hi eren presents, Jesús Fierro encapçalant la delegació del Consell Comarcal; Jordi Grau, al capdavant de l'Associació d'Empresaris com a president de l'entitat i Jordi Bosch, secretari de telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya. De l'Ajuntament de la Seu hi erem -a part del Jesús- el Lluís Biosca, regidor de noves tecnologies i jo mateix.

La reunió estava convocada arran de les múltiples interrupcions del servei telefònic que la Seu i la comarca estem patint en els darrers mesos. Institucions i empresaris hem fet arribar el nostre neguit, preocupació i disgust al Sr. Faura, no només per les constants avaries i per no tenir una garantia del servei, sinó que també per les complicacions que suposa intenar esbrinar què ha passat i quan es resoldrà l'avaria en el moment en què s'interromp el servei.

Faura, que ha mostrat en tot moment un bon tó, ha demanat disculpes per les successives interferències del servei. Ha explicat que les avaries no eren exclusives de les zones de muntanya com la nostra, sinó que aquest tipus d'imprevistos derivats de trencaments de cables de fibra òptica per obres en vies de comunicació, també s'havien donat també a Barcelona, deixant l'aeroport sense telèfon ni altres serveis. Per altra banda, ha explicat que Telefònica ha començat a treballar per assegurar que això no torni a passar. En primer lloc, i com a mesura provisional, ens ha explicat que abans de l'estiu, el radioenllaç de Puigcerdà estarà a punt per connectar el senyal amb la fibra de l'Alt Urgell en cas que hi hagi alguna altra interrupció del servei. Però sembla que aquesta no pot ser la mesura definitiva. Faura ha explicat que en sis mesos es realitzarà una connexió de 10 quilòmetres de fibra que queda enllaçar entre Oliana i Organyà. Quan això estigui fet, la comarca tindrà dos ramals de servei i d'aquesta manera serà molt més improvable que ens quedem sense servei. Estarem pendents d'aquestes inversions per confirmar que es compleixen.

Més enllà de les avaries, hem volgut fer arribar al Sr. Faura i també al Sr. Bosch una reflexió de territori. Encetada pel Jan Aramburu de l'associació d'empresaris i amb la qual m'hi he mostrat molt d'acord. Una comarca com la nostra, allunyada dels grans centres de decisió, tenim en les noves tecnologies una oportunitat per situar-nos en la mateixa posició de sortida que altres territoris. Les carreteres les podem arranjar, però sempre existirà una distància. Les noves tecnologies són com carreteres virtuals que, si tenim bon servei i garanties, ens donen una posició d'oportunitat important si ho sabem aprofitar.

Una bona extensió de les noves tecnologies a la comarca pot ajudar-nos a fixar població a la Seu, però sobretot als pobles. També pot ser molt important per a fomentar les polítiques de retorn dels joves urgellencs que marxen a formar-se. Una bona posició de sortida ens pot situar també com a territori receptor d'emprenedors. Les inversions seran fonamentals, però no suficients. L'actitud d'emprenedors, empreses i administracions del territori serà fonamental per a siturar-nos entre els millors.

Les propostes de CiU per a fer front a la sequera

Artur Mas diu NO al transvasament del Segre